nusos

Un any a les selves de Borneo

Després de treballar amb Nusos al Museu de ciències naturals, al Jardí botànic, i a l’Institut Català de Paleontologia, em va sortir l’oportunitat d’anar a treballar fent recerca i divulgació científica a Indonèsia, concretament a les selves de kalimantan –Borneo-.

La meva experiència amb nusos, treballant amb educació i divulgació científica  em va donar la capacitat d’entendre la ciència com un tot i com n’és d’important comunicar i transmetre-la d’una manera propera.  D’aquesta manera, durant aquest últim any, m’he endinsat al mon de les selves tropicals, fent divulgació científica, però aquesta vegada des de la vessant de la recerca.

OuTrop (Orangutan Tropical Peat-swamp Project) és una organització Anglesa que fa més de 10 anys que treballa fent recerca i conservació a la selva de Sabangau. El parc nacional de Sabangau conté la població contínua mes gran d’orangutans (Pongo pygmaeus) del planeta (7,900 individus estimats al 2010); i la població més extensa de Gibbons (Hylobates albibarbis) del sud de borneo (13,000 individus estimats), també compta amb més de 35 espècies de mamífers d’entre els quals hi trobem: 7 espècies de primats, 5 espècies de fèlids incloent l’emblemàtic clòuded leopard (Neofelis nebulosa), ossos i el cèrvid més petit del món (!).

D’entre els projectes de recerca que es duen a terme a OuTrop destaquen per la seva importància: l’estudi poblacional i de comportament de tres espècies de primats (Gibbons Orangutans i Langurs); monitorejos de biodiversitat (papallones, formigues, ocells,  tortugues i granotes); l’estudi i monitoreig de poblacions d’animals nocturns o de difícil seguiment com fèlids, petits mamífers i ossos mitjançant l’ús de trampes càmera que fotografien animals amb sensors de moviment;  finalment s’integra tota la recerca amb estudis transversals d’hàbitat, tals com monitorejos de fenologia, successió i regeneració forestal.

També es dóna suport a les comunitats locals, es duen a terme programes de conservació tals com la construcció de preses i canals emprats per a l’extracció de fusta  il·legal  i es dóna suport a l’equip de patrulla i extinció d’incendis.

Borneo és la tercera illa més gran del món, i sempre ha estat una icona de la vida salvatge, però durant els últims 10 anys la pèrdua de massa forestal i biodiversitat s’ha incrementat a una velocitat dramàtica (s’estima que s’ha perdut el 25% de la cobertura vegetal), principalment  degut a l’extracció de fusta i  l’increment del monocultiu per l’obtenció de l’oli de palma.  La conservació de les selves tropicals, reservoris de milions d’espècies i productes derivats de valor incalculable és una de les urgències del S XXI. 

Durant aquests 12 mesos de selva he realitzat tasques ben diverses, mostrejos de tot tipus, seguiments de primats, expedicions, coordinar programes de voluntariat, etc. però sobretot m’he centrat en la comunicació i divulgació externa del projecte, una tasca sovint oblidada i de vital importància.

Sortir a la selva és cada dia una nova experiència, mai saps què s’hi amaga darrera cada arbre, quin animal descobriràs o quina aventura t’espera.

Una de les experiències més impressionants que he viscut ha estat participar en una expedició selva endins; 6 dies vivint al bell mig de la selva, envoltada d’arbres gegants i milers de sons. Dormint i (con)vivint a una cabana construïda per 4 nois locals  amb un destresa i un coneixement del medi que ens deixa en evidència. L’objectiu de l’expedició era establir 6 localitzacions amb trampes càmera a un radi de 5 km, per tal de confirmar i monitorejar la població de mamífers presents. Va ser tot un èxit i al cap de 3 mesos ja havíem fotografiat més de 10 espècies de mamífers, una de les quals mai havia estat confirmada, un dels cèrvids endèmics de Borneo, el Yellow Muntjac (Muntiacus atheroides).

Poder llevar-me cada dia amb cant dels gibons, dutxar-me envoltada d’aquells arbres immensos i compartir els moments de selva amb els nois locals em va fer sentir molt afortunada. Però sobretot el poder viure amb tant poc i tant en contacte amb la natura, envoltada de selva i més selva fa que sigui una experiència única i inoblidable.

Aquests mesos he tingut l’oportunitat  de fer seguiments d’orangutans, de córrer darrera els gibons, de veure com un grup de langurs salten d’arbre en arbre, i d’aprendre un munt de protocols d’estudis de biodiversitat: capturar papallones, granotes, formigues, tortugues, observar ocells de tots colors i descobrir un munt d’insectes de formes i colors inimaginables. Han estat uns mesos molt intensos, on no només he viscut en primera persona la investigació i treball de camp, sinó que també he tingut l’oportunitat d’aprendre un nou idioma, impregnar-me d’una nova cultura i de totes les seves tradicions estretament lligades a la natura. 

borneo

Text: Joana Aragay

Fotografies: Bernat Ripoll